Notícies

El plàstic és l’envàs més estès arreu del món i, en el cas de les ampolles, cada vegada és més habitual veure com molta gent les duu a la bossa, la motxilla... Així mateix, en municipis on l’aigua de l’aixeta és potable, sembla lògic que les reomplim, en comptes de gastar-nos els diners en una de nova cada vegada que se’ns acaba. Doncs cal que sapigueu que aquesta pràctica és molt perillosa per a la salut.

Substàncies químiques

Alguns envasos de plàstic van deixant anar productes químics nocius a mesura que van passant els dies. Per distingir-los, només ens hem de fixar en el símbol que duen imprès a la base. Parlem d’un triangle de fletxes, al centre del qual hi apareixen uns números, que en marquen la perillositat.

• Si és un 1 (PET), s’ha de llençar després d’un únic ús. Amb la calor o, simplement, l’oxigen de l’ambient, el plàstic deixa anar elements tòxics que es barregen a l’aigua que després ingerirem. 
• Si hi apareix un 3 i un 7 (PVC), també s’ha de llençar després d’un ús. El motiu, aquesta vegada, són els components químics que conté i que l’organisme triga molt temps a eliminar. Millor que els evitem perquè poden derivar en malalties greus. 
• Si es tracta d’un 2, un 4 o un 5 (PP), sí que es poden reutilitzar. Això sí, sempre que els guardem a la nevera i que, prèviament, els hàgim rentat a consciència.

Viver de bacteris  

Pel que fa a la quantitat de bacteris, beure aigua d’una ampolla de plàstic reomplerta, equival a llepar el seient d’un vàter. I és que el nombre de bacteris que s’acumulen a les ampolles d’un sol ús —que hem optat per reutilitzar— és molt superior al que és humanament viable. I el pitjor del cas és que som nosaltres mateixos els que potenciem aquest viver de bacteris (per les mans brutes, la saliva i el fet de mantenir l’aigua a temperatura ambient).

Eo-Ecoconsulting és especialista en el tractament de l’aigua, la gestió i el control després del seu ús, com amb els tractaments de potabilització i condicionament de l’aigua o treballs en xarxa.